Quan venies a seure a ma vora, la nit 
recollia a tot aire el perfum esbandit 
que hi deixaven de fruita les panyeres curulles. 
     La nit movia les vulles.

Tan ben feta de cos, joliu préssec madur, 
pensava que l'agost endaurat eres tu. 
La teva galta a tot moment s'envermellia 
     del desig que jo tenia.

De vegades miraves amb senzill mirar d'or, 
com per amagar l'ànsia tremolosa del cor, 
i lligat pel meu goig, a penes si sabia 
     que dins l'ombra el cor batia.