Igual un clavellet de pastor envermellit, 
un granat cintat d'or s'arrapa a ton orella. 
Justina, bé me plau el teu coll ennegrit 
i ton mirar salvatge en l'arquet de la cella.

Justina, bé me plau ton matiner delit, 
dins la bruguera blanca i dins l'estepa rosa. 
El poble amb sos carrers s'està encara adormit, 
i corriol amunt puges de llosa en llosa.

Flor del contrabandista i somni del pastor, 
l'Empordà se desvetlla. Amb sa llisa blavor 
la mar penetra en les calanques de l'Albera.

Ensumes com la cabra el primer vent del cel 
i davalles al tard com l'aigua penyalera, 
l'aigua d'aquella font que cuidava en Manel.