Vós que teniu dins l'Aspre catalana 
un mas tan blanc, Teresa d'en Julià, 
i que mireu l'escala forana 
al cim del coll l'església blanquejar, 
ara us voldria agrair el franc hostatge, 
bona mestressa, el bon cor que s'hi fa, 
i sobretot el llapinot salvatge  
que en el sarró m'heu volgut regalar. 
El llapinot ha fet un bon viatge.

Encara humit de flaires del terrer, 
i amb el regust del vi que el mullegava, 
podeu pensar que ja l'hem menat bé. 
La boca i tot ens enfarigolava, 
i tot mon somni anava a reposar 
sobre un graó de l'escala forana, 
d'on creia oir les tres gosses jaupar, 
bo i despertant la frescor bosquetana 
i els carboners perduts a l'alzinar.

Un caminet entre brugueres mena 
al vostre mas dins una soledat. 
El caçador hi vetlla a la serena, 
quan s'hi mou fressa, el blat indi espigat. 
Tota la nit és una cantilena, 
i l'Aspre fosca oïu murmurejar, 
vós que teniu sota la lluna plena 
un mas tan blanc, Teresa d'en Julià.