Les dues germanes filen
al bell racó del jardí;
si l'una sembla una rosa
l'altra sembla un llessamí.

L'una diu: --Si el coneguessis
el meu bon comte Garí--
L'altra reson: --Déu t'empari
i et doni més sort que a mi--

Se senten fotes petjades
part enfora del jardí:
Lo comte truca a la reixa
amb la creu de l'espasí.

--Déu te guart, ma dolça vida--
--Benvingut, mon paladí.--
A la mà que ella li allarga,
ell li fa un petó molt fi.

--Quan me prendreu per esposa
el meu bon comte Garí?
--Quan tu vulguis, jo t'ho juro,
si al meu castell vols venir.--

Tot de cop un crit d'angúnia
retruny per tot el jardí:
--No el creguis, germana meva,
que també m'ho jurà a mi!--

Ell se n'ha anat a la guerra,
ningú n'ha sabut la fi.
Per ell preguen dues monges

al convent de Sant Martí.