La meva amiga ha partit aquesta alba;
de lluny, m’arriba el seu perfum
per entre camps de gira-sols.

Ella ha estat un salvatge diamant,
enmig d’un poble fantasmal;
és com un parc de gessamins.

Plàcida nit assossegada,
que passo ert com un monjo visionari,
les mans plegades.

Quan recordo les seves passes de lliri,
aquelles nits tan clares,
els rats-penats em roseguen el cor.

M’embriago amb vi pur i kif.
Oh, aquells temps que ja són lloses!