La meva carn sent la d'Ella.
Ella sent la meva carn.
Un cos fluid, de meravella,
forja, amb dos cossos, l'Instant.
     El món fuig, el món s'esborra...
Ella i jo no som ningú...
Hi ha sols el plaer que corre,
i en mi i Ella un tot que lluu.
     Fuig l'Instant... I és dolorós,
aquest Després tan sarcàstic:
Ella i jo tornem a ésser dos...
I l'altre Després, com un càstig...!