Entre els llençols del teu
petit llit, obrir-te amb 
violència les cuixes, deixar
rajar el semen i beure d’all
àvid i poderós. La nuesa dels
pits blancs i alegres tancats 
de carícies. Dolorosa cremor 
arribada del teu cos vingut
de l’aire més innocent. Sempre
molt definida la sang dels martells
ombrejant l’albada. Immutable i fidel
pluja a l’hora dels gemecs vigilant
les finestres de qualsevol por. Altre
pic la riada del semen, de la sang amb
profunditat de marbres.