Horabaixa sol ponent
Quan la lluna es sortit
Passejant es veu venir 
Una parella

Agafats com dos ninets
Es prometen gran amor
Més ells saben 
Que aquest món no els ajuda

Ell no té res que donar
És tan pobre només té
El seu cor per estimar
I una vida per viure

Més pensen que prest tendran
El que tothom pot tenir
Llavors es casaran sense patir.

Ella sap que no tendrà
Moltes coses que lluir
Més sap que ell l’estimarà
Amb follia mestre visqui

El tacte d’una pell tendra
Una mirada eterna
Abraçada d’innocència
Dos en un

Un cel ple de llum espera
Una eterna primavera
Un t’estim a totes hores
Una rasa,  un poema
Seguiran el seu passeig
Con un dia qualsevol
I veuran que en sortir el sol
Tot canvia.