vol molta feina.
Enric CASASSES

Sóc el poema-desastre,
com un calaix ple d’astres i forats
que sempre para taula.
I has de prendre nota:
obre els ulls –i digues la paraula
Si vols ficar bé la pota fins al fons
 fons
 fons
   del
         pou
en la cançó de la gran errada
   que mai s’acaba
   que mai s’acaba
   que mai s’acaba

que no em sucava la virtut
del tu a tu

   debades
            debades
                     debades
                             debades.