Mil llavoretes sembrava 
vers lo jardí del teu cor; 
llavoretes que collia 
vora del rec de mos plors.

Nasqueren les llavoretes 
a la calentor del sol, 
i plantes i arbres se feren 
d'ombra fresca i dolç renou.

A la frescor de l'arbreda  
hi bastí l'ànima amb goig, 
amb torres de fantasia, 
lo castell de mos records.

Cada merlet porta escrita 
una lletra del teu nom; 
la senyera és l'esperança, 
de sospirs s'hi és fet lo pont;

i allà el trobador hi canta 
sos amorosos descords; 
mes sols tu los pots entendre, 
i tu jamai hi respons.