Els ulls més orbs no poden ser tan orfes
davant la pell que anhela una carícia,
un bes secret o el tacte caut i estès
arran d’un cos. ¿Quin deix de solitud
amara un gest o els plecs de la mirada?
¿Qui pot llegir les ratlles de la veu
o endevinar la balba ortografia
d’una altra set? Potser just un segon
dos esguards sols o dues pells que es rasen
troben la llum i es reconeixen nus.