A Jaime Gil de Biedma

Es va divertir molt. No era gens fàcil
en un país tan brut, ple de soldats
del sentiment i cossos embussats,
el país de la gana i l'epitafi.
Sabia que en el cor no hi ha res màgic,
ni bo, ni noble, que no hagi costat
vergonyes o diners, i ho va pagar
amb l'odi d'estimar-se. Era un romàntic,
però feia somriure les paraules
del sofriment, i deia que els poetes
han de pensar en els dies laborables.
Ha deixat quinze o vint poemes bons.
No creia en Déu, no va obeir cap mestre,
adorava l'amor, per això és mort.