Ja t’he dit adéu.
Cansada, em fico al llit
on fa una estona saltaven guspires.
La vella Gioconda torna
per acompanyar-me en el retorn
cap al meu centre.
Et vas esvaint.
Sento la teva olor esborrant-se
de la meva pell
i el meu record
desdibuixant el teu rostre.
D’aquí a uns dies,
la meva natura cíclica
farà desaparèixer
alguna cèl·lula que de tu
hagi pogut quedar en el meu fons.
I així, renovada,
recuperaré el camí daurat,
on llops i runes
formen part del paisatge.