No m’agrada la gent de llengua bífida
perquè has de dir-li dues vegades adéu,
perquè t’has de desdibuixar en dos espills
mentre et parlen.

Quan les veig menejar amb malediccions
dues extremitats a mena de membranes
m’entren desitjos de cosir-les a besos.

D’una besada llarga, ofegant i engolidora,
paralitzar-les amb una espessa saliva cicatritzant.

De vegades la promiscuïtat
és el millor
miracle per a les ments sacres.