Parla, Narcís!
No planyis la teva paraula,
dóna-la encesa de tu, sobre el teu cos,
conscient de la vida que menes,
de la fe que has jurat, d'aquesta terra
que ja no pots decebre.
Digues a tots com fas encendre
la teva vida estimada
fins a la suprema comprensió
que és el teu cos, i et fa
míser, senyor, ric, pobre i solitari

Parla, Narcís!
No planyis la teva paraula,
desglosa la veu obligada
a esser teva per sempre, replica
sobre el judici amarg que t'enrevolta,
i allarga els teus braços, amples,
per a abraçar tota la terra
que no podrà esser teva
més que en l'acomplerta solitud que portes.

Parla, Narcís!,
míser, senyor, ric, pobre i solitari.