Ahir et torní a veure
després de tants oblits.
Parlàrem com dos vells coneguts,
com dos homes sensats.
Nosaltres interpretem molt bé papers així.
Els meus ulls, però, sempre em traeixen.
El teu cos, més bell que cap poema,
fou qui m'emborratxà
i no el vi que beguérem.

Ves amb cura.