En nit d'areny s'ajeu la mar sutjosa
i en cala antiga és rosa erma de vent.
Per què, idò aquest vespre morent
s'esparraca en alba de nit tosa?

Flamegen lliris la mar delitosa
i broden les ones camins d'argent.
S'encén el cel d'un bell defalliment
i es crema la tarda, ardent, corfosa.

En el teu cos repunt, clara alimara,
coralls de lluna, ganivets d'amor.
I és un devessall la mar que m'amara,

un calfred, espases d'aspriu dolor.
Talla l'alba la nua atzavara
i et ves els llavis, tarda i maror