Vetla de Sant Joan. Al pla es replega
la gent que acut al ball encès. Hi ha cant,
bujots, festers... L’hora és de fer l’encant:
el cor de les fadrines just batega.

Enmig del rotlo, el saig la crida engega:
-Quant hi direm de la dansada? quant?-
Tots els fadrins hi diuen: -Tant!... i tant!-
fins que al remat tothom hi fa sa vega.

Els sonadors arreuen pel fandango.
Té un acudit picant qualque pendango
mentres el rematant parella tria.

-Visca qui balla!- es sent. –Digues-li cosa!
-Què li he de dir? Que té cara de rosa!-
I és ver. El rubor un nou fester hi congria