No sent, ne veig, ne oig, ne conec res, 
ans m'és semblant que en aquest món no sia; 
voler fer juí amb la raó és demés, 
que, com més pens, més mon seny se desvia. 
O jo no só, o no es pot fer que sia 
res del passat semblant del que és present. 
En so d'estrany mir tot quant fa la gent, 
e mon semblant representa follia. 

Per sentiment he perdut lo sentir, 
que pler no em val ne em nou malenconia; 
mes noves són variant de partir, 
mostrant que fon d'aquest meu dan la guia. 
Entre bo e mal mon juí res no detria, 
sols me regesc per l'instint de natura. 
Apoderat, de dolor perdí cura, 
e mon semblant representa follia.

Sol bast sentir que he mon desig perdut, 
per desitjar lleixant la fantasia. 
Caract'he tal que em fa devenir mut, 
mirant aquell al record que solia. 
Llavors somi despert, e que dormia; 
amb dret sentir, plorant conec que só, 
e, despertat, retorn sens passió, 
e mon semblant representa follia.

Los ulls, lo cor, lo seny e lo voler 
e el pensament que Amor dins ells nodria, 
van esperduts, abstrets de llur poder, 
seguint Amor, no sabent per qual via. 
E, si per cas negú d'ells se canvia, 
volent mostrar de mon estat la contra, 
tots los restants ensems li vénen contra, 
e mon semblant representa follia.

Bé de mos mals que per veure tenia 
los béns que absent han mon seny desviat, 
dels dans mpreniu, no de mi, pietat 
e mon semblant representa follia.