La mar ocupa 
presències invisibles. 

La mar és una imatge 
     perpètua 
          del dilema, 
del troc de solitud 
    que el vent traspua.

Por d'haver-hi llençat 
          els somnis, 
entre llums assolades, 
entre aquest tumult 
         d'ones cegues. 
 

L'absència ha arrelat orba 
i la pluja beu ocells.

La nit, espai dels signes.

Entre llums s'hi fa vida, 
violenta esfera impenetrable.