"Ha eixit d'un núvol de llàgrimes 
      com un palimpsest dels somnis." 
               Joan Perucho

Sota el traç de la llum 
                                  -llum zenital 
curulla de records que el temps ajorna-, 
trobar la fusta, enterca i descurada, 
el rastre de l'estrella, la claror trèmula 
del foc sense habitants. 
                                     Com un déu imprevist!

En la pintura equívoca del zenit, 
representar de l'idil.li el desig. 
Així un mite interior... 
                                   balma perduda 
que crida en l'infinit, bèstia del canvi 
rere la pista d'un animal celeste, 
fragor de llenços mudats per a la vida.

I ara tota llum és futur, 
s'endinsa a les palpebres, i fa reviure el traç 
del pintor sediciós que s'esgota als miralls.