Mireu-la! Quin cos perfecte, rodó!
I el mou com una serp: oh meravella!
Calleu, si us plau, hauria dit Plató,
és la idea pura de la femella.

Ha obert la porta del cafè-saló,
on badallem els seus col·legues. Ella,
parlant anglès com si parlés caló,
s'asseu capalta, amb gest de donzella:

"Tinc tants problemes: aquest món infecte!"
Autòmats de la raó, ens intriga,
la nostra ment analitza el subjecte.

Eva, tot acaronant-se la piga,
revela la causa: "Em fa l'efecte
que m'han cisat peles a la botiga."