queien núvols com espases
a l'espai de la paret
tota remor de serps i de boira.

  però esclataren focs, floriren llums
configurant l'alè;

  et vaig sembrar d'ànecs els pits,
el temps aturat als teus muscles,

  vaig fer flors blanques per tu
i esbarts de gavines et van néixer al ventre.