Recordo molt bé l’última vegada que vam ballar.
Vas deixar que t’agafés fort per la cintura,
vaig sentir molt a prop els pits i el perfum,
i em vas fer anar per on vas voler.
Sempre havia estat així entre nosaltres.
Et deia alguna cosa a l’orella, assenties
i em feies rodar violentament per la pista.
No sé si érem l’admiració de l’envelat,
o tothom es fotia de mi. Seria això, suposo.
Podria haver estat el més galant dels balladors
si m’haguessis deixat explicar-te
que havia de concentrar tota la meva energia
en escriure un poema i construir una casa.
Llavors jo era un tipus ple de projectes.
Volia ser cantant i que les guerres acabessin,
volia ser eternament jove i tenir mil amants.
I tu em vas dir que tot això ja estava perdut,
que l’únic que podíem fer era ballar.
Et vaig fer cas i vaig caure com un passerell.
Tu només vas deixar que t’agafés fort per la cintura,
i vas començar a fer de mi el que et va donar la gana.