Clarors. Com en un mar el ressonar
d'un cel sota l'estany i sota l'aigua.
Estels lliscants i lleus, rojos i mòbils,
són serps com el voler: corren lleugers.
Són l'eco travessant amb el record
el gran estret, sentint les veus del mar
i els crits d'ocells volant de banda a banda
de l'hivern i de l'ombra. Fa fred: el sol
se'ns ha amagat, esquiu. Tot el que hi ha
són ombres als carrers. Tan sols la llum
cansada dels fanals ens és fidel,
albatros expectant quan la nit calla.