''El vaixell que
solca l'aigua
duu els esculls
de plom noctàmbul.
...I la neu
que fon la sorra
és de fusta
com les barques.''
M'enlluerna
mar endins
el reflex
del teu bagatge.
T'emmirallen
cel enllà
dos retalls
de lluna blava.
S'esvaeix
el fum d'un núvol
en topar amb
la bruna platja.
Ens desvetlla
el fresc xaloc
del jaç verd
d'aquesta tarda.
Un brogit
de lentes ones
t'ha esquitxat
de nou la calma.
El vaixell que
solca l'aigua
duu els esculls
de plom noctàmbul.
...I la neu
que fon la sorra
és de fusta
com les barques.