Anàvem a cal Torner.
Mes ben dit: no hi sojornava i
sempre parava a Girona.
Però hi tenia un llit, un
bany i una cuina amb xampany
fresc, sempre, a la nevera,
i també el fil musical: "la
música ets tu i no la música"
(això et fou decisiu, penso).
En Jaume, l'altre enginyer,
hi tenia l'oficina,
i hi entraven a les nou.
Les claus, vaig tenir-les ben 
bé sis mesos seguits, fins
abans d'anar a Larne, amor.
Allí vam estar en un bed
& breakfast. També a Dublín,
on vàrem veure, naïfs,
"The Day of the Jackal", i,
abans de començar, van
fer-nos alçar i cantar
l'himne.
            Aprenguérem força
anglès, sobretot a Londres
i Edimburg. Vam tornar a casa...
("She's got a ticket to ride")
Sense pis ni claus, només
hi havia ca la meva àvia
on poder-nos abraçar,
fer l'amor. Era un pis franc,
per nosaltres. No hi havia
calés: 
         "With no money in 
our coats...", canvaven els Rolling
Stones.
           Ai, aquesta mania
burgesa de les famílies
resistents! Fou aleshores
que vaig començar a provar
l'anàlisi, fins avui.
Quan Franco vivia, era
difícil -i érem ben joves-,
de viure del català.
Trigà encara massa anys, tres
o quatre a tapar-se, a
Madrid, on feia la mili i
penava l'Enric Borràs,
que ja sortia amb l'Eulàlia i
que no havia tingut pròrrogues.
Jo sí, i per això vaig
allargar-ho tot fins als
vint-i-set, també els estudis.
Abans, divorciat ja
de Cynthia, vaig trametre't
tres regals, sense cap rèplica
de part teva: l'Antolofia
del Price-Congrés, un gerro
blau de vidre, com un veire,
i un Pink Floyd ("Wish you were here").
Recordes, també, la dis-
coteca davant del mar,
al cor d'una roca roja
-quant temps fa que no hi vaig!-,
i la música que feia
camí, amunt fins a la cambra,
a Porto Petro, a l'estiu?

Et vaig deixar, excavant,
a Pollença, amb les Núries,
la Sana, en Tarradell...
Tot es va acabar a casa 
teva, amb molt d'alcohol
i un amor sàdic, coltells,
crits. Dos cossos nusos, Beatles,
Vàliums, i molta por.
Fugires, veloç, sense
un fil de roba, de l'àtic.
(la fosca a l'escala, ni una
llum). Davallí amb ascensor.
En Guillem m'amagà quatre
dies, i la Fina sis
més a Sitges i a Gràcia.
Vaig viure amb ella tres mesos.
Confonc tot sovint el teu
número en trucar els Soler-
Gibert, grans amics, com saps,
ací i també a Palamós,
on he anat des d'aquell any.

Continuo bevent molt,
a les festes, més no em plau
com abans, i ho vull deixar.
Furgant uns llibres trobí
el "Sing Mit", que encara servo.
Tanmateix, ens coneguérem,
Marta, amb "Martha, my dear",
i així, retro, és com viurem
tu i jo a Barcelona:
"Time present and time past", diu 
el poeta anglicà, "are
both perhaps present in time 
future..."
              (Burnt Norton, Part One)