Enmig de les muntanyes,
veiem al fons la mar,
va néixer en gener,
quan la flor comença
d'ametllers, ja guaiten
tímides, com ella,
que fa el primer salt
en aquest món nou,
inhòspit i bell.

Trapezista, corre,
plora, riu i salta,
fes de tots els sons
la bella resposta
d'aquest univers.

Ja ha plogut, i tant,
i neix el misteri
quan neix cada dia,
és el bell principi,
que mor la rutina,
i la trapezista
salta amb tot l'amor,
i el clown que la mira...