I

Tot em va massa balder:
em sento com un batall
percudint les circumstàncies.


Fins que trobi els meus criteris
no descarto anar vivint.


He vingut a aquesta vida
amb un propòsit secret
que a poc a poc he oblidat.
Ara estic obert a tot.


No vull ser experimentat.
Prefereixo ser un nadó.


Estic tip de rebre ordres
provinents de mi mateix.


No vaig néixer perquè sí:
duia un pla ben meditat.


II

Bat els ous i fes-ne truites.
Amb les penes, el mateix.


No relaxis els tendrums,
que cauràs com un titella!


-T’has begut l’enteniment?
-Tot d’un glop. –Quin gust tenia?
-Repugnant. D’allò més agre.


-La forma com ascles llenya
denota contrarietat.
-Ets sagaç, però no m’ajudes!


-Què n’has fet del teu caràcter?
-Era fals. Me n’he desfet.


No tolero el teu crepuscle:
vés a pondre’t lluny d’aquí.


Renuncia al teu cognom
i somia una altra vida.


IV

-Aquest poeta no escriu?
-No hi perd el temps: és poeta!


V

Ja no vol ressuscitar:
s’ha emmandrit en el no-res.


Aquest bisbe no ens avisa
quan s’asseu a especular.