Hivern

ENRECORDA'T fill meu que en començar  
a pondre's el sol rera les muntanyes 
posàvem brins de pi sobre els calius 
colgats amb cura, la nit anterior. 
Retirant tel de cendres, cobricel 
voluntat del nostre esperit mundà 
del foc esdevingut flama de sobte  
en sotsobrar imminent dins la mar. 
Nit a la serra de ball flairós 
follet de flamarada, just sortit, 
entrada de fosca en quart creixent. 
Així ho vam decidir fer, te'n recordes? 
Un dia rera l'altre durant tots 
els dies del que fou la nostra vida. 
Les nits abans de venir a tapar-te 
colgàvem els calius obrint parèntesi: 
(sovint vendran més cendres sobre cendres 
...prô, fill meu, la muntanya romandrà).