Furgant per les llivanyes i juntures 

Trobí el vell drac encara aferrissat 

("D’un cactus", M.A. Salvà)

Furgant per les llivanyes i juntures 

d’aquesta paret seca, entre mac 

i mac d’oblit, entre les pedres dures 

de cega desmemòria que endures, 

et sé. I em sé, en el mirall fidel 

del teu poema, aferrissadament 

clivellar pedra de silenci opac 

dona rèptil, dona monstre, dona drac, 

com el cactus, com tu, supervivent.