De nit, blanques, 

molt silencioses. 

Som tantíssimes! 

Les nostres veus 

agafen fort les 

nostres mans. 

Ningú ens sent, 

som com la pols 

cega i muda; 

sorda, de vegades. 

Ningú ens veu 

som partícules. 

Éssers estranys, 

imatges fòssils 

de mons llunyans; 

dels nostres cercles, 

cercles mundans. 

De mare naixem, 

d’aigua som, 

i morirem sense ella. 

Filles, per sempre. 

Som la llavor del nostre fruit, 

que arrela i creix. 

Som la llavor del nostre cos 

en perill d’extinció.

 Tu, jo i ella 

serem per sempre. 

Tantíssimes! 

Avui dia D i hora H despertam. 

Demà el món ja serà nostre!