Sentim un tall en l'aire,

i en l'aire es dispersen totes les figures.

Enyores potser

la frontera definitiva de les coses

-el seu tremolor controlat-

ara que el món s'ha desfet en parts

i brolla escindida la llavor de la flor,

l'arrel del brot que es desmembra de les fulles?

Vaig aprendre fa poc a estimar aquest desordre

quan per primera vegada vaig veure el vent agitar

els límits del bosc un mes de primavera.

Vaig veure el món aparèixer senser en les deixalles

una tarda de vent d'un mes de primavera.

Volaven en trossos les flors per l'aire.

Els ulls se'm van tancar tot lliurnt-se al seu ritme.