"Soc cos
convertida en dona-ocell
au del paradís i el seu fruit..."
Soc la que creix
la plena, la que minva
la que desapareix.
La minsa.
La dona invisible,
la que dona,
retorna,
la que es fa present
amb la seva llum i les seves ombres.
Soc cos
convertida en dona-ocell
au del paradís i el seu fruit.
Sóc ventre, úter matern.
I com una dona d'aigua,
fora pou
m'ofec.