a Jofre Palau i a Miquel Estelrich, Pagès

El juny que se trascola entre uralites

regolfa a les parets del sestador.

Paparres. Mosques. Polls.

Homes d’un temps

amb veu d’avui i crits de polseguera.

La suor regalima rogenca a l’espinada

i el call vermell es fon en bels d’ovella.

- Xaia, que busques pastor?

- A ses toses de Morell

vàrem tondre na Joana

i n’hi tallàrem de llana

cada estidorada un vell.

«Engospa’l per darrere i fes-li la traveta

i ferma-li els potons que no te fugi.»

Les màquines en marxa tot ho tallen.

Els ulls de por s’han fos entre dos calls.

Un vell dins una saca.

Ningú en dona un velló d’aquest jornal.

Un ou nial rebenta i feim el sord.

La llana se podreix.