Des de la terrassa d’un cafè contemples,

amb aparent displicència,

com desfila l’hereditat atàvica dels indiferents,

com passegen lliurement els patrons fixats.

Algú et retreu l’aparença amb la mirada

i tu assaboreixes la transparència del beuratge:

és que no vols plantar cara a la repugnància,

el que vols és girar-te contra la llum no desitjada.