No n’hi ha prou amb respirar,

ser presa per l’aire.

Que t’envaeix l’aire per tots els porus,

que t’interpel·la com un perfum o un bleix,

que et posseeix, que t’incorpora a l’aire.

I, tanmateix, quin respir,

perquè el mateix aire que et penetra

et dispensa la mercè de no esclafar-te.

Doncs, a l’aire també t’hi pots negar,

com a qualsevol intrús anhelat.