"Cal deixar d’esperar:
la clepsidra pixa l’obsessió
dins les vísceres
licuoses de l’efímer..."
La durada del viatge
es conta amb les gotes d’orina que perden
les bèsties que et segueixen.
L’ànsia ancestral
de controlar
l’esdevenir
condemna a la derrota
a qui s’enfronta
als boscos d’oracles i llegendes.
Mesurar la llargària
del possible és inocular
paràmetres arbitraris;
congelar els òrgans defecats
en la incontinència obstinada.
Tota abstracció transmuta en urea
un cop destruïda la sonda
que col·lapsa quimeres
i amputa el palp de l’instant.
Cal deixar d’esperar:
la clepsidra pixa l’obsessió
dins les vísceres
licuoses de l’efímer.