a ma mare

Rampell d’aus,

espurneig enlairat que precisa la sang,

luminescència estel·lar,

escopinada curatòria al prat de la incandescència.

Milers d’anys ininterromputs

i desconeixem encara

quin cant oculta el reialme vertebrat

que pregona amor...

eclosió d’espectre i Llum

sobre l’estesa tardoral.

Mil·lennis caramullats simulant Bellesa

i continuam desentonant

el taral·leig que solca

palpentes de pètals àulics i planeja,

amb membranes delirants,

l’abraçada certificada.

Irrefutable,

aquesta és la meva pregària:

l’entrega sublim a la celebració

que ploma designis de cels

en obrir-se,

una vegada i una altra,

mare,

infinites ales en mi.