És trist, però, pensar que en va

la joventut ens és donada;

que la solíem enganyar,

que hi vam trobar una ensarronada;

que de seguida va tornar-se cendres

el reguitzell de somnis tendres

i de millors anhels, com s’esparraca

a la tardor la fullaraca.

És una cosa insuportable

seguir dinars amb parsimònia,

fer de la vida pura cerimònia

i anar rere la massa respectable

sense, però, no compartir-hi

cap opinió ni cap deliri.