Feliç qui va ser jove en jovenesa,

feliç qui, quan tocava, ha madurat;

qui, suportant-ho, a poc a poc s’avesa

al fred de viure i a l’edat;

qui, rebutjant quimeres vanes,

no fuig les gernacions mundanes;

qui, als vint, és petimetre i presumit

i, als trenta, es veu casar amb un bon partit

i s’allibera, en fer els cinquanta,

de tots els deutes i els encàrrecs;

qui ateny renom, diners i càrrecs

quan l’hora justa l’hi decanta;

de qui dirà sempre la gent:

en Tal és un senyor excel·lent.