Sé que podríem fugir d’aquí,

però no creguis que seria millor.

Hi hauria les rates, boscos densíssims

que no deixen passar mai la llum,

amb els arbres que duen el nom

de totes les persones que s’hi han anat a penjar,

i el silenci...

Aquest silenci

amplificant els records fins a l’ofec,

ressonant invisible com una amenaça.

Sé que podríem fugir d’aquí,

però ens acompanyarien els crits

de les nostres ombres desesperades.

I això, no crec que els agradés gaire,

als nostres nous veïns.