Si vols desdibuixar-me del meu cos

prova-ho si cal, però mai de la vida

m’esborris cap dels pèls que me’l decoren.

Si a un dit del peu les cerres hi capguaiten

hi són just perquè volen,

i si a l’esquena hi neix l’ala d’un corb

hi surt just perquè voli.

Damunt la post del pit, a les aixelles,

al pubis, no n’esborris ni la idea,

no em prenguis mai les corbes que em sufraguen

l’excés de voler viure, cap estria,

ni sols les cicatrius

ni els talls que cos endins m’identifiquen.

Si vols, però, això sí, pots esborrar-me

del cau de dins els ulls,

cada malura teva emmirallada

amb la molla de pa que t’humitegi.

I torna’m dibuixar només si vols

amb tots els pèls i cruis que em defineixen.