El teu poema sorgí

de l’infern

un matí que els mots t’havien trobat

inerta

enmig d’una frase

un infern d’imatges

que furgaven la pols

dels forns

i les ànimes

sense empara

refugiades en el teu crani

fou després d’aquell viatge

que t’havia fet tornar

amb els ulls abrusats

de no haver vist res

res

sinó restes

tal com ho diem

d’una urna

que s’exposa

just el temps de recollir-nos

davant quatre palades de terra

perquè la vida arrela

fins i tot en terrenys

inhabitables

la vida és la vida

i aprenem a col·locar

Auschwitz o Birkenau

en un vers

com un baf

insuportable

no has de permetre al desesper

que dilati les cavitats

del teu cor

no estàs sola

al teu costat

hi ha un infant

que de vegades plora

amb tota l’ànima

i vols veure’l

riure

amb tota l’ànima

necessitem rialles

per atacar el matí

i refàs la teva joia

com si fessis gimnàstica

avançant la mà

cap a les branques del roser

del teu jardí

on una flor intenta fer

estiu

hi ha aquest infant

que no esperaves

arribat amb uns bronquis

massa estrets

per retenir la llum

un infant nascut del dolor

com d’una història

despietada

i te’l mires com acaricia

un ramat de núvols

en un llibre de cotó

mentre penses

en els minúsculs vestits

dels infants d’Auschwitz

a Auschwitz exterminaven

infants

que acariciaven com ell

ramats de núvols

els vestits, els seus abriguets

i aquell biberó trencat

dins d’una vitrina

miserable memòria

en lloc de taüts

i en els visitants

ben arrenglerats

sota la llum artificial

mentre esperaves

amb el cos corbat

com si el món de sobte

se’t carregués a les espatlles

amb tots els biberons trencats

els infants d’Auschwitz

eren infants

que tenien boca per beure

com l’infant

vora teu

amb la seva fam, la seva set

i promeses que mantindries

aferrissadament

si només depengués de tu

però es tracta del món

i la seva follia

fortor de sang fresca

i de gos desfermat

cap a la presa

fins i tot quan refàs

la teva joia

com si fessis gimnàstica

o una pregària

sense esperança

hi ha pregàries

per a les dones

sense esperança