Veure la mar per primer cop

és el més a prop que podem ser

de descobrir el prodigi vertader.

Enllà s’estén ella, temple

que traça la retxa entre el cel

i la terra, l’èter i els oceans.

Feliços, viatgem, cap a la riallera, encalçant-li

la vora de la falda, allà on desa les històries,

allà on conta les veritats en múltiples idiomes.

Per uns instants, però, badem sense entendre

les fondàries d’aquesta inefable deessa,

que abraça el seu secret, i no es revela.

I hem d’esguardar-la altra volta per entendre

que una mar no és menys bella perquè les naus

s’escullin al rocam, car les onades quan s’hi esberlen

hi trempen, i ens fan reverdir a cada nou esglai.

Veure per primera vegada la mar

és el més que ens podem apropar

del prodigi de la vera descoberta.