El punt de partida és l’acarnissada discussió amb ella, 

mantinguda anys i anys.

En el cara a cara, sostenint la seva posició, va començar 

a construir el seu propi món. Contra ella, però, en certa 

manera, amb el seu permís, foragitant la por que pogués 

arribar la reprimenda, la seva capacitat de decisió va anar 

augmentant.

En absència de la mare, alliberada d’haver-se de justificar 

davant d’ella, va ser més lliure.

I ara, en el cru ordit del buit i la llibertat, sap que el dia de 

la seva mort va tornar a parir-la i va forçar-la a mirar el fill.

I ara, observant el fill, li passa pel cap que potser la seva 

mort serà en algun moment adob per a la seva llibertat, i 

pensar això, ho ha d’admetre, li causa un dolor intens al 

ventre.

Mentrestant, l’acarona i l’amanyaga, hi comparteix rialles 

i lectures, i discussions, acarnissades, despietades. Amb 

l’esperança, i el calfred, que el fill també sigui capaç 

d’aprendre, així, a ser lliure.