Als refugiats sirians

Alena la salabror de l’hivern

damunt les runes cobertes de fang malmès

a les arestes on la fam rosega la buidor

que reneix de les fronteres estèrils

on la terra clivellada

s’encongeix a l’error de viure

i les ànimes desborden sadolles d’exili

ofegades per una pau esgarronada

que flagel·la els sentits

mentre letargies emblanquinades

de filferro punxegut

tenyeixen els camps de devastació

i els refugiats d’aquest mar infranquejable

travessen la fondària i el silenci

dels nostres dies.