Vós, Senyor, que m’heu concedit els misteris del Jo

i la seva carn/ iel seu verb. Vós, Senyor

que de la carn heu fet bronze i del verb heu fet plata,

compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb

ulls de dona: profetitzo les raons dels savis i els entesos

i la bellesa dels senzills, també el dolor de saber-se 

fang – també el dolor. Vós, Senyor,

que heu maleït com es maleeixen els que, al temple, 

compren i venen l’amor de les nacions, compadiu-vos

d’aquest desitjar el Món amb mans de dona: sostinc

el sacrifici dels pobres, dels malalts, dels vells, 

del que n’has fet or – també, del sacrifici, n’has fet

or. Vós, Senyor, que heu estimat com s’estimen

els pobles, compadiu-vos d’aquest desitjar el Món

amb el cor de dona: trepitjo terra de terres, beso 

terra de terres perquè heu revelat als senzills tot allò

que heu amagat als savis i als entesos – també

als déus, també a tots els déus. Vós, Senyor,

que heu fet robins i safirs de tots  els meus pecats,

compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb ventre

de dona: profetitzo – també / Jo / profetitzo. Vós,

que m’heu manat escandir-me la ràbia fins a desdir-la,

que m’heu manat escandir-me el sexe fins a desdir-ho,

compadiu-vos del fracàs dels homes. 

                                                                        Amén.