Brandaves punyol

i pena esbudellada amb ofici,

un dol com de carn de bèstia

tot just acorada a l'era.

Encara tèbia de mort

vas fer un crit llarg, de matances

i encabat, res: només esglais petits

que degotaven coll avall 

i feien crosta pels llindars

de fora a endins.

Un mirall violent que s'escampava

embassalant-te.