DUNA D’OBLITS

1

Tot s’atrotina

i el vent, cap a les golfes,

n’agrana un sutge

que es fa polsim finíssim

color de temps que es buida.

2

Amb pols, avança

la gran roda implacable

sense un nord lúcid.

Biologies minses

a sa mercè enganxades.

3

La por s’enroca

en espants primigenis:

cercam oasi

inútil, ecumènic.

No esdevenir debades.